Reflexions entorn a les eleccions espaÑoles
Les properes eleccions del 20Ñ es plantegen per als independentistes en un context que les fa singulars i que està definit per:
EN L’ÀMBIT GENERAL
1. Tancament de la via estatutària, com a conseqüència de la sentencia del Tribunal Constitucional.
2. Qüestionament de l’Estat de les autonomies.
3. Abandó del plantejament federal de l’Estat.
4. Procés de recentralització de l’Estat.
5. Conflicte de sobiranies.
1. La sentència del TC sobre l’Estatut aprovat pel parlament i pel poble, a més de les Cortes espanyoles, posa de relleu el segrest institucional de la sobirania popular. Aquest segrest no és reversible i tanca la porta a avançar cap a majors quotes de sobirania.
- La voluntat popular no compta: es nega la possibilitat d’un referèndum vinculant.
- Converteix la Generalitat de Catalunya en un mer òrgan depenent de l’administració de l’Estat.
- Relega al Parlament de Catalunya a un paper permanentment subordinat en els grans temes nacionals.
2. L’Estat de les autonomies basat en el “cafè per a tots” trontolla, però l’Estat espanyol no es planteja ni a curt ni a llarg termini cap canvi en la direcció de cedir competències polítiques a les comunitats històriques.
3. Els grans partits majoritaris a Espanya, ni tan sols contemplen avançar cap a un estat federal: no està al debat.
4. L’actitud de l’Estat espanyol és: més Estat, menys pes polític de Catalunya.
En aquest sentit, amb tota seguretat una de les primeres accions del nou govern, tant si és PP com PSOE, serà el canvi de la llei electoral per un sistema proporcional basat en la circumscripció única que traurà pes als partits de les nacionalitats històriques i per tant deixarà en res la seva possibilitat d’influir en la política estatal.
5. L’actual situació planteja un conflicte de sobiranies permanent entre les Corts i el Parlament i entre la Generalitat i l’Estat.
En aquest conflicte, a les Corts espanyoles sempre es posaran d’acord en darrera instància els dos grans partits espanyolistes PP-PSOE.
En aquest context, des de l’Ateneu Cim d’Estela, després de debatre amb els associats i simpatitzants, volem plantejar una reflexió més enllà del marc de l’Ateneu i creiem que, abans d’anar a votar qualsevol de les opcions que es presenten, votar blanc, nul o no votar, cal ser conscient del context i plantejar-se unes quantes preguntes :
- En quines institucions resideix la sobirania del poble de Catalunya?
- Quines institucions ens representen?
- Quines ha de prevaler en cas de conflicte?
Les respostes són obvies per als independentistes:
- Catalunya ja té un Parlament.
- Catalunya ja te un govern: la Generalitat
- Catalunya ja té un President.
- La sobirania resideix, en darrera instància, només en el poble de Catalunya i les seves institucions pròpies.
Així doncs,
àTé sentit votar a un altre país, a un altre parlament i a un altre govern?
à Si la sobirania resideix només en el poble de Catalunya, quin sentit té cedir-la al poble espanyol i a les seves institucions.
à Si la relació entre l’Estat i la Generalitat ha de ser bilateral, quin sentit té
delegar-la a altres parlamentaris que no siguin els sorgits del Parlament de Catalunya.
à El dret a decidir, eix de l’independentisme, no es concedeix: és un dret.
NO SOM INDEPENDENTISTES “SI ENS DEIXEN SER-HO”
Així doncs, quin sentit té enviar parlamentaris a demanar-lo?
à Si Las Cortes són una institució de l’Estat espanyol, perquè les hi cedim la capacitat de decidir sobre el futur de Catalunya?
à Té sentit legitimar-les participant en l’elecció de representats a aquesta institució?
à Si hi ha un conflicte de sobirania entre dos parlaments i estem immergits en un procés de recentralització de l’Estat que només acaba de començar, quin sentit té discutinr amb qui mai te la cedirà?
à Si la democràcia i la voluntat popular ja han estat segrestades per les Cortes, el TC, el TSJ espanyol i el TSJC de Catalunya, quin sentit té reclarmar-les als mateixos segrestadors apel.lant a una voluntat de respecte democràtic que no tenen?
Per això, des de l’Ateneu endeguem una campanya de reflexió i us demanem que la difongueu.
El logotip que encapçala aquestes ratlles, creat per l’Ateneu, és prou explícit.
FES-LO CÓRRER !
