Avui, dimecres 28 de setembre, ens ha deixat en Bartomeu.
Soci fundador i impulsor d'aquest Ateneu. Lluitador incansable per la llibertat del nostre país. Avui podem dir, amb tristor, que perdem un patriota però guanyarem un estel que ens guiarà cap a la independència. Tossut i tenaç mai va afluixar per protegir els nostres drets que tenim com a ciutadans d'un país ocupat, les seves idees, la seva força, els seus somnis, tots tenien el mateix objectiu: la llibertat del nostre país.
Bartomeu t'agafem el testimoni per seguir la lluita.
Fins sempre.
Visca Catalunya lliure!!!
Bartomeu, amic, el camí que hem pogut traçar plegats, ha estat curt en el temps però llarg en treball, ric en valors i intens en emocions. Vull que sàpigues que te n'has anat, però com la llavor que vol deixar de ser llavor per a convertir-se en arbre, ens has donat a tots una lliçó de força, de valentia i d'actitud davant la vida.
ResponEliminaVisca Catalunya Lliure
||*|| Joan Marc.
" Conte de les llavors (Jordi Amenós)
Una vegada en una pedra hi havia dues llavors. Una pedra neta, còmode i polida, un dia hi va haver un cop de vent i una de les llavors es va aferrar a aquesta pedra i es va quedar a la seva roca còmode, neta i polida.
L'altre llavor es va deixar anar i va sortir volant amb el vent sense saber on aniria a parar i va caure en un bassal brut, humit i fangós.
Van passar els anys i la primera llavor seguia en aquella roca còmode, neta i polida... la segona, era ja un arbre de grans dimensions.
Explica la història que en aquell arbre hi havia un ocell que un bon matí va sortir a volar per buscar menjar i des del cel, va veureuna roca que semblava còmode, neta i polida ... i una llavor. Va baixar i se la va menjar.
Segons la història aquella llavor se la va menjar l'ocell ... però si li preguntéssim a l'arbre ens diria que aquella llavor se la va menjar el temps."
Bartomeu, amb el poc temps que fa que et conec en seguida hem connectat.
ResponEliminaHem treballat plegats en diferents projectes, sempre encarats a donar més valor a una terra que es mereix més.
ploro, escric, ploro.
És molt difícil escriure aquestes línies, molt més del que em pensava.
La sinceritat, l'objectivitat, la persistència, la ironia, l'energia que desprenies, la trobaré a faltar.
Sovint hem deies: "com sempre tens raó", però ara no la trobo.
Són molt els moments viscuts amb tu per recordar, les discussions, la complicitat, l'enginy, les rialles,...
M'has ensenyat molt més del que et puguis imaginar, tot un mestre, tot un màster concentrat en un parell d'anys.
Un amic que et trobarà a faltar, sempre, i gràcies per totes les lliçons i l'amistat, Marcel.
Des de l'Ateneu seguirem lluitant, així ens ho has ensenyat, sense pauses, implacables, i amb un objectiu clar.
Visca Catalunya lliure!
Tot sovint, per acabar d'entendre els conceptes fem servir els símbols, i quan parlem de la vida moltes vegades la comparem a un camí.
ResponEliminaPer aquest camí s'hi pot transitar de moltes maneres; sol, acompanyat, amb pas ferm, fent giragonses...
A aquest camí, al que arribem sols i ens n'anem sols, hom procura pels propis interessos -que sigui planer, còmode, intens, llarg...- Però hi ha qui no en té prou de vetllar per allò propi i el seu tarannà, la seva manera de ser, el porta a agafar una bandera que, tot i sentir-se pròpia, abraça molts d'altres companys de camí.
Parafrassejant una cita evangèlica que diu "... sigueu feliços treballant d'una manera fidel i pacient per un mon més feliç per a tots", en Bartomeu compartita aquest desig del treball fidel, constant, tossut i valent que ens ha de portar a tots a viure un dia en una terra lliure d'esclavatge i més feliç per a tots.
Persones com en Bartomeu son de les que deixen petja sense cap afany de protagonisme, perquè son conscients que son un granet de sorra a la platja, però també que cada granet és necessari per a fer la platja. I la seva companyia i el seu record ens ha d'esperonar als companys de viatge a aixecar la senyera mentre fem camí.
Sovint parlem de la realitat, però: què és la realitat: la material i que es pot tocar, la sensorial i que es pot sentir, la espiritual i que es pot viure?... deixem-ho amb un "mixt" de tot plegat.
Bartomeu: ara la separació és dolorosa, tan pels que tenies més aprop com pels més distants, però arribarà el moment en què no et trobarem a faltar perquè en realitat sempre estaras aixecant la senyera amb tots plegats.
Visca la terra!!
Visca Catalunya lliure!!
Sebastià
Bartomeu .... fa poc que ens has deixat i ja et trobo a faltar... qui em guiarà ? , qui m´aconsellarà ?
ResponEliminano em surten les paraules,les llàgrimes m´omplen la cara , estiro la ma i sembla que et toqui,però només toco la pared freda de l´ajuntament , miro de reüll la teva carpeta , miro l´ordre en que tenies totes les coses ,t´agraeixo aquests any que em treballat colze a colze per LLadó , el teu poble que tant estimaves...
Ahir em varen portar les teves claus... ahir em varen portar les teves claus , les penjaré al pany del meu cor , per quant les tornis a necessitar.
Estigues tranquil, vetllarem pels teus,el nostre compromís va més enllà , muntaré una oficina , allà als apostols , i quant necessiti consell ,o necessiti ajut , .pararé ben bé l´orella , obriré els meus sentiments , i no badis Bartomeu , no badis, que sempre t´escoltaré , tal com he fet sempre .
bona sort Bartomeu , descansa i no pateixis....descansa amic meu . Adeu !!!!
Gràcies per aquestes paraules tant plenes de sentiment.
ResponEliminaGràcies per haver compartit aquesta lluita amb ell.
Gràcies per haver-lo il.lusionat.
Seguiu endavant amb la força que, segur, us envia des d'algun lloc.
Sigueu valents!
Rosa Maria i Anna
Visca Catalunya lliure!
Em costa parlar de tu només basant-me amb l’Ateneu tot i que, podria explicar un munt de converses, de preparació d’activitats, d’idees, de projectes, ... però, en aquests moments només puc pensar amb tu com a persona, una gran persona, amb tot el que això comporta, idees polítiques, personals, caràcter,...
ResponEliminaBartomeu, m’has ensenyat més del que et pots imaginar, la teva actitud envers les teves creences, l’enorme vitalitat i energia i que moltes vegades em feia dir-te: “tranquil que ja ho farem”, “noi, no puc seguir el teu ritme, afluixa” i tu, reies i em deies: - “d’acord” però, l’endemà em tornaves a insistir en fer allò i, finalment, per persistent i tossut et sorties amb la teva.
La teva pulcritud, ordre i constància envers el treball feien que tot fos molt còmode, treballar amb tu donava gust, sempre tot tant controlat, amb les idees tant clares, res de dubtes, sempre buscant més solucions, i, la quantitat de feina que vam fer mà a mà i que senzill va ser fer-la amb tu. Era tant fàcil il•lusionar-nos que amb qualsevol projecte ens motivàvem i amb un obrir i tancar d’ulls ja el teníem en ment, plasmat en paper i a punt per posar-nos mans a la feina.
I, les vegades que em vas donar el teu suport, moltes vegades sense dir res, només amb la teva presencia però jo, ja sabia que si necessitava ajuda no em tiraries simplement un “cable” sinó que descarregaries tota la línia elèctrica, la teva confiança per mi sempre va ser molt important.
Ha sigut un plaer, un gran plaer poder passar tot aquest temps al teu costat i només vull donar-te les gràcies per haver-m’ho permès.
Company, tot el que m’has ensenyat formarà part de mi i m’acompanyarà al llarg del meu camí, estic convençuda que en molts moments de la vida pensaré: “ i que faria o pensaria en Bartomeu en aquesta situació?” i sé que m’ajudarà a trobar la resposta.
VISCA CATALUNYA LLIURE però, per sobre de tot, VISCA LES PERSONES COM TU.
Glòria Andreu
HE SOMIAT (Lax’n ‘Busto)
M´he vist somiant,
m´he vist lluitant
per un món en llibertat.
M´he vist somiant,
m´he vist lluitant,
ple de força pel demà.
Seguim un nou camí,
unim les nostres mans.
Deixem-nos portar
com les ones del mar.
Mirem el que hem desfet!
Provem-ho d´arreglar.
Fem un món millor
pels que vindràn.